Ruta Joan Oró: L'origen de la vida
Aquesta ruta és un itinerari obert que permet descobrir l’origen de la vida al planeta Terra des de la seva creació fins a l’actualitat o, dit, d’una altra manera, una excusa per conèixer la figura d’un dels científics més reconeguts arreu del món pels seus descobriments en bioquímica i les seves aportacions en l’explicació de l’origen de la vida, Joan Oró.
Joan Oró va néixer a Lleida el 1923, fill d’uns forners, mirar el cel abans de l’alba el va motivar a fer-se preguntes que la carrera de ciències químiques que va estudiar a la Universitat de Barcelona va començar a satisfer. Posteriorment, va travessar l’Atlàntic i es va doctorar en la Baylor College of Medicine de Houston, on va desenvolupar la seva carrera científica dedicada a la recerca i la docència. Va arribar a col·laborar amb la NASA i amb el projecte Apollo que va portar l’home a la Lluna.
La Ruta de l’Origen de la Vida, no és un recorregut antropocèntric. En realitat és un esbós del procés de creació de la Terra i com la vida ha anat traient el cap en diferents etapes i amb diferents espècies. Una mena de mètode científic natural basat en la prova-error on el que ha arribat als nostres dies és fruit de l’adaptació i de tornar a començar aprenent de l’experiència.
- Parc Astronòmic del Montsec
- Àger
- Pirineu Geological Open Museum
- Tremp
- Estany de Montcortès
- Baix Pallars
- Centre d’Interpretació del Montsec
- Vilanova de Meià
- Mirador del Cretaci
- Sallent
- Museus: Dinosfera i Parc del Cretaci
- Coll de Nargó
- Conjunt rupestre de la Roca dels Mores
- El Cogul
Escala temporal
Parc Astronòmic del Montsec
“El descobriment de la síntesi de l’adenina a partir del cianur d’hidrogen va ser la base perquè el doctor Oró fes un pas en la investigació de l’origen de la vida. […] Es tracta, en essència, d’atorgar als cometes un paper determinant en l’aparició de la vida a la Terra primitiva.”
Joan Oró va ser promotor de l’astronomia al Montsec. La seva voluntat de promoure la recerca científica i coneixedor dels actius de la seva terra van ser suficients per treballar en un projecte de divulgació científica que va veure la llum el 24 d’octubre del 2008, 4 anys més tard del traspàs del professor Oró. L’Observatori astronòmic, situat a més de 1500 metres d’altitud, a Sant Esteve de la Sarga, és gestionat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i la seva finalitat és la investigació en el camp de l’astronomia, ja que gràcies als telescopis automatitzats i a les seves característiques pot recollir dades per a estudis provinents de tot el món. Cal diferenciar-lo del Parc Astronòmic del Montsec, situat a poc més de 12 km, a Àger, ja que excepte un període de portes obertes comprès entre maig i juny, les seves instal·lacions son visitables únicament per professionals i visites especialitzades. A les seves instal·lacions hi trobem el telescopi automatitzat que porta per nom Joan Oró i és el més gran de tot Catalunya. La construcció del mateix va ser determinant pel desenvolupament de l’Observatori Astronòmic i del Parc Astronòmic del Montsec.
El Parc Astronòmic del Montsec és un equipament que ens mostra una visió global des de l’origen de l’univers fins als nostres dies. Dins de l’àmbit divulgatiu i educatiu compta amb la més alta tecnologia per poder atansar al visitant en aquesta visió de l’univers. La visita al Parc Astronòmic del Montsec permet fer un viatge en el temps i ens ajuda a comprendre l’univers, les grans distàncies i les escales temporals tan complexes i ens posa, com a éssers humans, en el context de la història de la creació de l’univers i de la Terra en un últim nivell. Des de la seva inauguració, més de 400.000 persones han passat per les seves instal·lacions: el planetari, la sala d’exposicions i l’espai de telescopis. El planetari és l’equipament estrella, doncs després de la projecció del cel real i les diferents curiositats que amaga l’univers, podreu viatjar, per exemple, fins a la nebulosa anomenada “els pilars de la creació” o sentir vertigen navegant pels anells de Saturn. En finalitzar la filmació de temàtica astronòmica, se simula el cel de qualsevol punt del planeta fins al cel del Montsec i l’espectacle continua quan la cúpula es desplaça deixant al descobert la immensitat del cel, ara sí, real.
Tenir la certificació de Starlight, és a dir, la consideració d’un cel fosc, ideal per a l’observació de les estrelles, en una zona especialment protegida i mancada de contaminació lumínica, és la cirereta del pastís d’aquesta visita única al món. A finals dels 90, aquesta cúpula de 12 metres de diàmetre ja es va projectar perquè fos mòbil. Era una proposta única al món. 20 anys després, segueix sent única, i la tenim a Àger.
Extensió de visita: Si sou a Àger, no podeu deixar de visitar el conjunt monumental de Sant Pere: la col·legiata i el castell, no només pel conjunt patrimonial promogut per Arnau Mir de Tost sinó perque reposa sobre els sediments de l’Eocè Inferior, entre els quals hi trobem un dels exemples més espectaculars i únics d’estratificació mareal. La Fundació Arnau Mir de Tost ofereix visites guiades que permeten comprendre la importància geològa sobre la qual s’assenta la població d’Àger.
Pirineu Geological Open Museum
“L’edat de les roques més antigues que s’han pogut recollir a la superfície lunar és de 4.200 milions d’anys. Són més antigues que les més antigues que s’han trobat fins ara a la superfície terrestre, que és de 3.800 milions d’anys, tot i reconeixent que el sistema solar es va formar ara fa uns 4.650 milions d’anys i que aproximadament aleshores es va formar el sistema Terra-Lluna, com a conseqüència d’un impacte catastròfic.”
Biografia de Joan Oró
Abans de qualsevol forma de vida, la Terra va tenir un protagonista indiscutible, el material inert. No hi havia oceans, ni aigua, ni oxigen. Material estel·lar, gasos i roques van conformar el planeta terra primitiu. Durant milions d’anys els canvis geològics van ser els únics protagonistes. A Tremp, la capital de Pallars Jussà hi trobem la seu del Geoparc Orígens, un territori que per la seva singularitat ha estat reconegut com a Geoparc Mundial de la UNESCO. Més de 2.000 km2 per gaudir i descobrir l’evolució del planeta Terra.
A Tremp trobem un museu a l’aire lliure que repassa les eres que han conformat l’evolució del nostre planeta des de la primera explosió fins el dia d’avui. El Pirineus Geological Open Museum és un espai de divulgació científica a l’aire lliure. Es pot visitar de forma lúdica i fent una descoberta individual o amb l’audioguia que t’ofereixen a l’inici del recorregut. El millor de la proposta és que s’adapta a tots els públics i és molt visual, fet que planteja un aprenentatge senzill. Caminar sobre el passat, literalment, representa una oportunitat única de comprendre com de petita és l’existència humana respecte a la resta de la natura. A través d’unes icones, els més petits poden comprendre el més destacat de cada moment geològic encara que no sàpiguen ni llegir, per això ho fa ideal per a famílies.
A l’altra banda de l’avinguda, hi trobem el far de roques que és un indicador per situar-nos davant l’espai de divulgació geològica. A partir d’aquí podem passejar per un jardí on trobem roques de milions d’anys que son les que han donat forma a l’orografia dels Pirineus. Impressiona sentir el tacte de material de més de 400 milions d’anys i comprendre l’evolució que pateix el material inorgànic.
Aquesta exposició a l’aire lliure completa el conjunt geològic de la zona que concentra en pocs quilòmetres quadrats un laboratori natural d’àmbit geològic, miner, paleontològic i cultural de primer nivell.
Si us baixeu l’app al mòbil podeu gaudir d’una visita audioguiada d’uns 75 minuts que us acompanyarà per tot el recorregut i us donarà informació geològica de primer nivell de manera senzilla apta per a tots els públics feta a través de imatges, textos i locucions. Si teniu una família amb interessos diversos, també us interessarà saber que a la pàgina creada per Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha editat un joc de preguntes amb el qual podran aconseguir el passaport científic.
Si voleu conèixer el que us trobareu al PGOM podeu seguir aquest enllaç
Extensió de visita: A Tremp, també hi podeu trobar l’Epicentre, Centre de Visitants del Geoparc que, a més a més de ser oficina de turisme, permet entendre la dimensió del que representa tenir aquesta consideració atorgada per la UNESCO. No només pel territori que abasta sinó pels nombrosos llocs d’interès geològic de rellevància internacional que trobem disseminats per diferents indrets del Geoparc Orígens.
Estany de Montcortès
“Al nostre planeta, al voltant d’aquestes fonts termals submarines hi ha una vida molt variada i molt activa, que es basa precisament en el sofre, i el mateix podria passar al satèl·lit Europa de Júpiter. Ara bé, això és hipotètic, de moment. Fora d’aquest satèl·lit no es veu la possibilitat que hi ha hagi vida en el nostre sistema solar enlloc més que a la Terra.”
Biografia de Joan Oró
Situat al Baix Pallars, l’estany de Montcortès és un dels pocs estanys d’origen càrstic de Catalunya. Només l’acompanyen el de Banyoles i el de Basturs amb aquesta característica. S’hi arriba per una carretera des de la Pobleta de Bellvei o des de Gerri de la Sal. Si seguim les indicacions arribarem a un aparcament al peu de l’estany amb una font pels qui vulguin proveir-se abans d’atansar-se a fer la volta a l’estany. Aquesta meravella paisatgística està inclosa dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de Catalunya pels valors naturals que conserva, especialment l’hidrològic i faunístic. Situat a 1.065 m. d’altitud, té una sola cubeta i una fondària màxima de 30 m. No l’alimenta cap riu, l’entrada d’aigua es subterrània, doncs a diferència del llacs glacials, els càrstics es formen per la dissolució de les roques calcàries i guixos que formen la cubeta. És a dir, s’omple d’aigua per enfonsament del terreny. Aquestes característiques han fomentat l’ús de diverses llegendes on, fins i tot, ubiquen al fons insondable de l’estany la rica ciutat de Pallars que quedà negada per un càstig diví. La presència de les calcàries i dolomies del Muschelkalk, els conglomerats carbonatats de l’Oligocè i els materials rics en guixos del Triàsic han propiciat la formació d’aquest sistema càrstic que podem datar d’aproximadament sobre fa 250M d’anys.
Des del 2021 la volta a l’estany es possible gràcies a l’ajuda que va rebre el projecte Gratitud Pallars que va permetre recuperar el camí que resseguía l’estany sense haver de passar per camps privats. Amb la recuperació d’aquesta via, també s’han recuperat parets de pedra seca i s’ha pogut netejar els marges de canyissars d’alguna espècie invasora. Fet que li ha proporcionat una millor visibilitat del llac des del qualsevol punt.
Si feu aquesta ruta amb nens és especialment interessant acompanyar-vos d’algun guia ambiental que us pugui anar explicant les espècies animals i vegetals que us anireu trobant pel camí, així com el seus rastres. En el nostre cas, vam poder gaudir de les explicacions de l’Albert de Salvatgines, empresa que va participar de la recuperació de la zona i que ofereix visites guiades a visitants. A l’estany de Montcortès destaquen els herbassars de Potamogeton, i els canyissarrs i herbassars inundats o jonqueres de grans ciperàcies (Magnocaricion). Aquestes comunitats formen un cinyell de vegetació que envolta l’estany. En aquest espai podem trobar, de forma exclusiva, l’alga de l’ordre de les carals, Nitellopsis obtusa, d’ençà de la seva desaparició dels estanys de Basturs.
Segons l’època de l’any que us hi atenseu podreu gaudir no només d’un paisatge diferent, sinó de diferents tipus d’aus que troben en l’estany de Montcortès l’espai ideal per descansar durant la seva migració a terres més fresques o càlides.
L’estany de Montcortès és ideal per comprendre la importànica de l’element de l’aigua pel desenvolupament de comunitats microbianes com les que habiten l’estany de Montcortès, freqüents ja en els primers llacs càrstics. Us recomanem acompanyar-se d’un guiatge com el que vam tenir de Salvatgines
Centre d’Interpretació del Montsec
“Ja sé què faré, vaig pensar, em dedicaré a estudiar l’origen de la vida. Veient que m’agradava la biologia, veient que hi havia una problemàtica que ni Darwin ni Flammarion ni altres no havien acabat de resoldre tot i que s’ho havien proposat, vaig pensar d’entrar de ple en aquest camp.”
Biografia de Joan Oró
L’any 2021 es va reobrir el Centre d’Interpretació del Montsec a Vilanova de Meià. Un espai museístic destinat als recursos paleontològics, naturals i patrimonials que formen part del Geoparc i de la Comarca de la Noguera. Repartits en dues plantes, ens permeten entendre i conèixer l’edat i la formació del Montsec. La mostra inclou, d’una banda, un centenar de les millors peces de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i, de l’altra, hi trobem donacions particulars, com el de García-Castellanos. N’hi ha que tenen el seu origen en el cretaci inferior, és a dir, una edat de 130 milions d’anys, així que són perfectes per conèixer o albirar com era el paisatge del Montsec. De fet, aquest territori era un gran llac d’aigua dolça. Això ha permès trobar-hi restes fòssils d’animals i plantes que vivien a l’aigua però també d’altres éssers terrestres que van caure dins com ara insectes i fulls d’arbres.
De Vilanova de Meià s’extreien les pedres de calcària litogràfica que s’utilitzaven en la indústria de la impressió de finals del s. XIX. Algunes d’aquestes pedres es descartaven perquè tenien uns petits defectes que van resultar ser fòssils perfectament conservats d’ara fa 130 milions d’anys. La importància d’aquests rau no només en el tipus de conservació, sinó també perquè permeten visualitzar elements evolutius que han permès entendre el desenvolupament del món modern.
Aquesta col·lecció té la particularitat que, a diferència dels clàssics fòssils formats a partir de les parts dures del cos com ara closques o ossos, els de la Pedrera de Meià, conserven les parts toves: aranyes, insectes, peixos i fulles són algunes de les espècies que han quedat gravades en les pedres i que ens permeten veure com era la vida ara fa 130 milions d’anys. Per aquest motiu, aquesta pedrera és considerada un fossil-lagerstätte.
L’espai compta amb un espai on els nens poden interactuar i jugar a situar diferents espècies en un paisatge dibuixat a la paret que simula el que es devia trobar en aquell indret ara fa 130 milions d’anys.
Aquest centre d’interpretació del Montsec és un dels espais que conformen el Geoparc Orígens que té la voluntat de donar a conèixer el patrimoni geològic i paleontològic de la zona.
Si voleu fer un tastet de la visita, podeu visitar l’exposició a distància
De Vilanova de Meià s’extreien les pedres de calcària litogràfica que s’utilitzaven en la indústria de la impressió de finals del s. XIX. Algunes d’aquestes pedres es descartaven perquè tenien uns petits defectes que van resultar ser fòssils perfectament conservats d’ara fa 130 milions d’anys. La importància d’aquests rau no només en el tipus de conservació, sinó també perquè permeten visualitzar elements evolutius que han permès entendre el desenvolupament del món modern.
Aquesta col·lecció té la particularitat que, a diferència dels clàssics fòssils formats a partir de les parts dures del cos com ara closques o ossos, els de la Pedrera de Meià, conserven les parts toves: aranyes, insectes, peixos i fulles són algunes de les espècies que han quedat gravades en les pedres i que ens permeten veure com era la vida ara fa 130 milions d’anys. Per aquest motiu, aquesta pedrera és considerada un fossil-lagerstätte.
L’espai compta amb un espai on els nens poden interactuar i jugar a situar diferents espècies en un paisatge dibuixat a la paret que simula el que es devia trobar en aquell indret ara fa 130 milions d’anys.
Aquest centre d’interpretació del Montsec és un dels espais que conformen el Geoparc Orígens que té la voluntat de donar a conèixer el patrimoni geològic i paleontològic de la zona.
Si voleu fer un tastet de la visita, podeu visitar l’exposició a distància
Mirador del Cretaci
“El doctor Russell afirma que sense aquella catàstrofe l’animal hegemònic a la Terra ara serien els dinosaures. Jo no n’estic tan segur perquè hi ha una diferència en el procés evolutiu del cervell. Ara, és cert que sense aquella catàstrofe la història biològica de la Terra hauria estat diferent.”
Biografia de Joan Oró
A 8 km direcció a Coll de Nargó, hi trobem un indret màgic que ens remunta a temps immemorials, el Mirador del Cretaci. Un espai a l’aire lliure, en plena natura, on podem passejar i deixar-nos impressionar pel paisatge del Prepirineu actual, concretament a la vall del riu Sallent, Alt Urgell. Aquest itinerari ens permet imaginar com era aquella zona ara fa 65 milions d’anys. Llavors els Pirineus encara no s’havien enfilat i la zona era càlida, costanera i plena d’aiguamolls i molta vegetació. Un autèntic paradís per als dinosaures a jutjar per les seves restes.
Aquest jaciment que es va descobrir per casualitat durant una expedició geològica francesa, holandesa i alemanya té un valor incalculable, ja que és el jaciment més important de niuades de dinosaures de tot Europa. A Europa els ous de dinosaures són molt escassos i trobar-los en bones condicions encara és més difícil, per aquest motiu és tan valuós. Malgrat l’espoli que va patir, les últimes excavacions que s’han dut a terme en aquest jaciment han descobert més de 900 nius de dinosaure, 20 punts amb ossos o fragments de dinosaure i 3 rastres de petjades. Aquesta petita excursió accessible a tots els públics ens permet veure de ben a prop com eren els ous de dinosaures i altres elements que gràcies a uns panels informatius que trobem al llarg del recorregut ens van situant la mirada i l’observació.
El mirador del Cretaci és un espai que impressiona i diverteix a la vegada. Sortir dels museus per veure els dinosaures o les seves restes en el seu hàbitat natural és sense cap mena de dubte una de les experiències més impressionants d’aquesta ruta. Molt recomanable per anar amb nens.
Informació adicional: l’Era del Mesozoic està dividida en 3 periodes, el Triàsic, el Juràssic i el Cretaci. Aquest útlim va començar aproximadament fa 145 milions d’anys i va acabar fa 65 milions d’anys. La datació dels períodes geològics vénen determinats per algun esdeveniment important, el clima, la flora, la fauna o la geologia. En aquest cas, la finalització del període es fa coincidir en una de les capes geològiques on la presència de l’iridi és força important i que sembla coincidir amb la caiguda d’un meteorit sobre el golf de Mèxic que provocà una gran extinció de les espècies, entre elles els dinosaures.
A nivell geològic, el cretaci tardà es caracteritza per l’augment del nivell del mar fins a cobrir un terç de la superfície terrestre actual, la Pangea es divideix. És una era important en quant a la orogènesi i rep el nom de Cretaci per la roca calcària (creta) predominant de l’era.
Museus: Dinosfera i Parc del Cretaci
“En realitat la nostra vida està en els nostres gens i en la nostra ment. Som el que som, el que pensem i el que fem. Per comprendre millor la realitat humana, però, hem de cercar en el passat i així arribarem a saber on som en el procés evolutiu.”
Biografia de Joan Oró
Si el que voleu és aprofundir en el món dels dinosaures teniu dos museus de referència ben a prop del Mirador del Cretaci, per una banda Dinosfera, situat a Coll de Nargó. És un centre museístic dedicat íntegrament als dinosaures que ofereix visites guiades al jaciment de Coll de Nargó on també s’han trobat restes i fòssils de nius de dinosaures. És un centre especialment indicat per a famílies amb nens ja que compta amb una reproducció real de la Titanosaure, una espècie autòctona de la zona i probable autora dels ous que s’han trobat en la més important zona de nidificació de dinosaures d’Europa que fa més de 7 metres. I està situat a només 8 km del Mirador del Cretaci.
Una altra opció que ens permet avançar en l’origen de la vida fins, pràcticament, els nostres dies, és el recent remodelat museu de la Conca Dellà, Parc del Cretaci. Un espai dividit en diverses plantes que planteja un itinerari molt diversificat. D’una banda aglutina peces paleontològiques de gran interès, reconstruccions de dinosaures amb elements reals trobats a la zona, com ara un fèmur, i explicacions geològiques per comprendre la vida en aquell indret ara fa 65 milions d’anys. Mentre que comparteix edifici amb una planta dedicada a la cultura romana i les restes arqueològiques de l’antiga Aeso. Un assentament militar que es va convertir en una ciutat emmurallada i de gran importància per al control de la Catalunya interior. El període de romanització a Isona transcorre al llarg de cinc segles, des de finals del II aC fins al IV dC.
Tots dos museus, que comparteixen temàtica pel que fa a dinosaures, tenen programes educatius per a escoles i ofereixen visites guiades per a famílies.
Conjunt rupestre de la Roca dels Moros
“La cultura passa d’home a home primer verbalment. Després, com a inventor que és, l’home inventa l’escriptura i la cultura queda enregistrada d’una forma gràfica. Però abans d’arribar a l’escriptura l’home prehistòric ja feia, per exemple, gravats en ossos que es veu que corresponen a les fases de la lluna. Aquests ossos tenen 30.000 anys. I hi ha les pintures rupestres, a les coves, com a Chauvet i Lascaux, a França, o a Altamira o Cogul, a la península Ibèrica.”
Biografia de Joan Oró
La Roca dels Moros a El Cogul, les Garrigues, és un dels jaciments rupestres més importants de la Península Ibèrica. Fou el primer jaciment documentat científicament d’art rupestre mediterrani, l’any 1908 convertint-se en un referent d’art prehistòric. Tot i que no està en molt bon estat i que per a poder observar les pintures amb nitidesa és millor la llum de contrast, dins de la cavitat s’hi han trobat 42 figures humanes i 260 elements gravats en la roca que ens mostren vida humana de la zona al llarg de més de més de 10.000 anys tot i que l’ús de la balma per a la representació gràfica de culte es va usar durant uns 5000 anys. La vall del riu Set era ideal per a una vida amb tots els serveis bàsics que necessitaven l’ésser humà: aigua i menjar. Els últims grups de caçadors i recolectors que van habitar la zona ara fa més 5 milenis, van deixar les pintures llevantines, posteriorment, entre el 5000 i el 2000 aC ja van ser els neolítics els que van gravar les imatges a la Roca dels Moros amb art esquemàtic. També hi podem trobar inscripcions íberes i romàniques però no s’han pogut desxifrar els missatges.
Envoltat d’un paisatge planer, tranquil i imaginant el riu set just al davant de la balma no costa d’imaginar que la zona devia ser un autèntic paradís per als seus habitants. L’any 1998, la Roca dels Moros, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Fins arribar a l’existència humana, la Terra ha fet un camí que ha transformat tot allò que ara veiem moltíssimes vegades. L’evolució de la vida a la terra és quasi imperceptible per l’ésser humà, per això aquesta ruta representa una bona oportunitat per a situar-nos, com a éssers humans, en el lloc que ens correspon dins el planeta. Una ínfima part d’un tot allò que se’ns escapa.
Aquesta ruta ha rebut l’assessorament del Professor Ricard Guerrero, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i president de la Fundació Alsina Bofill, de Xavier Mir i Pellicer, Coordinador Científic de Goeparc Orígens, de Salvador Riba, director del Parc Astronòmic del Montsec i d’Àngel Galobart, cap del grup de recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crussafont. Així mateix, agraïm la col·laboració dels Consells Comarcals de la Noguera, del Pallars Jussà, del Pallars Sobirà, de l’Alt Urgell i de Les Garrigues, i de la Fundació Arnau Mir de Tost que ens han fet tan fàcil la feina aquí recollida.
Tipus de públic: Públic familiar
Nivell de dificultat: Ruta per a principiants
Nombre de punts de ruta: 7 punts.
Temps òptim per fer-la completa: 3/4 dies
