La Selva: Ruta Ramon Margalef

1. Els estanys del Sils

Vista general del llac

L’estudi de les aigües continentals va ser una de les especialitats de Ramon Margalef, essent l’estany de Sils, un dels seus centres d’estudi de limnologia. L’estany gironí és un referent de Margalef per a l’observació i interpretació de la història dels ecosistemes.

Als estanys de Sils, hi podeu arribar amb tren i amb cotxe. Si ho feu amb cotxe, us recomanem que el deixeu en el mateix aparcament de l’estació. A pocs minuts ja sereu passejant pels camins que us portaran fins al llac. L’itinerari està senyalitzat de manera que podeu conèixer les espècies i els espais naturals que han patit una transformació al llarg del temps. L’estany va ser una important zona d’aiguamolls en el passat, va patir dessecacions per al conreu, que encara podreu observar, i espais recuperats. En aquest sentit, és imprescindible visitar la zona d’herbassars i prats de dalla en recuperació i el canyissar de depuració. Hi coneixereu l’ús d’aigua regenerada en la restauració dels espais humits.

Si us agrada la fotografia d’aus, aquest espai és ideal per a vosaltres!

2. Jardins Marimurtra i Mirador de Ramon Margalef

Impressionants vistes des dels jardins

La ciència no està renyida amb la bellesa i aquest punt de la ruta n’és un exemple perfecte. El Jardí Botànic Marimurtra de Blanes és un dels jardins més bells de la riba mediterrània. Situat damunt d’uns penya-segats que voregen el mar, s’hi poden contemplar algunes de les panoràmiques més espectaculars de la costa i conèixer més de quatre mil espècies vegetals, la majoria exòtiques, així com força exemplars extraordinaris per la seva edat o dimensions.

El Jardí de Marimurtra va ser creat pel mecenes i botànic alemany Carl Faust per apropar les espècies d’arreu a científics, biòlegs i botànics d’aquí, i facilitar-ne l’estudi. El seu fundador va mantenir una estreta i continuada relació amb Ramon Margalef, a qui va ajudar a impulsar la seva carrera científica.

Tot i que en el seu inici només estava obert a científics, actualment rep més de cent mil visitants (no en va es considera el millor jardí botànic mediterrani d’Europa). El projecte de Faust incloïa un laboratori marí a la cala Sant Francesc, que es troba just a sota del jardí, i que podem veure des de l’espectacular mirador que porta el nom de Margalef, el qual vol ser una mostra de la relació personal que van tenir mecenes i científic al llarg de la vida. El seu nom està format per les paraules “mar” i “murta” (de murtra), nom català d’una planta mediterrània.

3. Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC)

Laboratori que rep l’aigua de la cala Sant Francesc

Camí de la cala Sant Francesc, en un dels revolts de la carretera que voreja el penya-segat, que ens durà fins a la platja, hi trobem el Centre d’Estudis Avançats de Blanes. Només hi podreu entrar si teniu reserva prèvia. En algunes ocasions, com per exemple durant la Setmana de la Ciència, podreu fer una visita guiada pels seus laboratoris, la zona d’immersió i la zona d’aquaris.

4. Estàtua de Carl Faust, mecenes naturalista de Blanes

Carl Faust contempla el mar

Ubicada al passeig de Blanes, hi trobem una escultura dedicada a Carl Faust (Hadamar, Alemanya 1874-Blanes, 1952). Aquest mecenes i amic de Ramon Margalef, es va iniciar en la tasca naturalista de manera tardana. Tot i mostrar una inclinació cap a les ciències naturals, la família el va empènyer cap a l’activitat empresarial, que el va dur a Barcelona, on va fundar amb un altre soci l’empresa Faust y Kammann, SA, encara avui existent. La seva afició naturalista, però, el va portar a comprar terrenys a Blanes a partir del 1918. En complir 50 anys, el 1924, va deixar les seves tasques directives i es va dedicar plenament a la formació del Jardí botànic de Marimurtra. Va iniciar l’organització del jardí assessorat per botànics europeus i catalans de primera línia: Josias Braun Blanquet, Hans Kräinz, Eric Sventenius, Pius Font i Quer, Carlos Pau, Josep Cuatrecasas, etc. I, com ja sabem, també es va preocupar d’ajudar nous científics que treballaran al seu jardí i laboratori, com el jove Margalef. Carl Faust va morir el 24 d’abril de 1952 a la casa de Marimurtra de Blanes, i està enterrat al cementiri d’aquesta vila. El dia 17 de febrer del 2007 es va inaugurar al passeig de Mar de Blanes una estàtua en la seva memòria, obra d’Andrés Ginestet. Situat al mig del passeig la seva mirada ens apropa a l’obra de la seva vida.

5. Pesqueres de Blanes

Pescadors a port

Margalef va ser un dels pioners a desenvolupar una recerca marina de qualitat i altament competitiva. Els seus estudis sobre la gestió pesquera per tal de fer-la sostenible són una mostra de la relació directa entre la pesca i l’ecologia. El port de Blanes és reconegut avui pel seu model de gestió mediambientalment sostenible de les instal·lacions pesqueres i nàutiques. Fa uns anys, l’Ajuntament i la Confraria de Pescadors de Blanes van posar en marxa una singular iniciativa que permetia comprovar-ho de primera mà. Fent aquesta activitat un es feia a la idea de les primeres sortides d’investigacions al mar del professor Margalef amb el noi Tomàs.
Actualment aquesta activitat no es fa.

Si us agrada matinar podeu veure com surten a navegar, si no podeu seguir l’entrada dels quillats (les barques d’arrossegament) al port, així com la descàrrega del peix, a partir de les quatre de la tarda, tots els dies feiners.

Podem observar, com a exemple del llegat de Margalef, les actuacions per preservar la biodiversitat arran de costa i fomentar la pesca artesanal en equilibri amb el medi. Uns plafons informatius us permetran conèixer algunes d’aquestes actuacions com ara la instal·lació de biòtops artificials per mantenir i regenerar els ecosistemes marins.

6. Embassament El Pasteral

Canal que porta aigua fins a Barcelona

El professor Ramon Margalef va ser pioner en l’ús dels organismes que habiten les aigües dolces i salabroses continentals per a l’estudi de la “salut ecològica” de les masses d’aigua. La seva obra Organismos Indicadores en la Limnología és una obra cabdal en l’intent de relacionar organismes i qualitat de l’aigua. Així com l’estany de Sils, el Ter no va escapar-se de la seva curiositat.