Situat a la Serra del Montsant, el Congost de Fraguerau, que deu el seu nom a l’anacoreta Fra Guerau, és un espai natural ideal per fer-se una idea de com era el paisatge del terciari. Va ser en aquell temps, ara fa uns 40.000 anys, i mentre s’anaven aixecant els Pirineus i la serralada Prelitoral, quan la conca es va anar omplint de sediments, que van formar conglomerats, per acabar desplaçant l’aigua. Tot el que ara és un paisatge de bosc i roca, abans hi estava submergit.
L’excursió s’inicia sortint d’Ulldemolins. Ens dirigim per carretera cap a l’ermita de Sant Antoni, seguint un trencant a l’esquerra. Deixem el cotxe una mica més avall.
L’accés no presenta dificultat, ja que està asfaltat. A partir d’allà, seguim l’itinerari a peu fins a l’ermita de Sant Bartomeu. Aquest camí ens permet imaginar-nos com tota aquesta conca era un mar: el mar de Tetis. De fet, l’excursió fins al congost dona la sensació que és com anar fins a la platja i endinsar-se a l’aigua.
Unes roques arrodonides, fruit de l’erosió del material calcari, ens acompanyen durant tota l’excursió i són una bona eina per jugar amb els més petits a cercar figures. La primera parada és a les Cadolles Fondes, on hi ha un mirador que permet gaudir de l’espectacle de la natura, però també podem baixar i banyar-nos-hi. Cal tenir en compte que es diuen fondes perquè en aquell tram del riu Montsant, la profunditat és considerable.
Després de passar aquest pas estretíssim trobarem la llegendària roca Balladora, una prominent roca esfèrica, els tres Jurats Petits i els tres Jurats Grans, unes esveltes edificacions naturals que encanten als escaladors. Finalment, cal travessar el riu pel pont penjant per arribar al cor del Congost, on el silenci i la pau es contemplen arreu de l’ermita de Sant Bartomeu.
Anar-hi ara