L’aigua és el punt de partida, no només d’aquest itinerari, sinó de la mateixa vida. En aquesta ruta, fluirem per una terra abans completament submergida. Coneixerem els seus habitants de fa més de 200.000 anys a través de les seves restes. Descobrirem com la necessitat de l’ésser humà per sobreviure passa per pensar, dissenyar, organitzar i explotar aquest bé tan escàs.La petjada de l’aigua redescobreix les terres de Tarragona amb un itinerari que posa en valor l’aigua en totes les seves dimensions i sensibilitza sobre el seu bon ús. Una ruta que crida a la seva pròpia preservació.
Àrees de ciència: Geologia, paleontologia
Dades pràctiques:
Recórrer aquest paratge de roques arrodonides i boscos és fer un viatge al terciari. Veniu a descobrir els secrets d’un indret de fantàstiques edificacions naturals que fa 40.000 anys es trobaven submergides al mar de Tetis i avui ens recorden el fons marí.
Situat a la Serra del Montsant, el Congost de Fraguerau, que deu el seu nom a l’anacoreta Fra Guerau, és un espai natural ideal per fer-se una idea de com era el paisatge del terciari. Va ser en aquell temps, ara fa uns 40.000 anys, i mentre s’anaven aixecant els Pirineus i la serralada Prelitoral, quan la conca es va anar omplint de sediments, que van formar conglomerats, per acabar desplaçant l’aigua. Tot el que ara és un paisatge de bosc i roca, abans hi estava submergit.
L’excursió s’inicia sortint d’Ulldemolins. Ens dirigim per carretera cap a l’ermita de Sant Antoni, seguint un trencant a l’esquerra. Deixem el cotxe una mica més avall.
L’accés no presenta dificultat, ja que està asfaltat. A partir d’allà, seguim l’itinerari a peu fins a l’ermita de Sant Bartomeu. Aquest camí ens permet imaginar-nos com tota aquesta conca era un mar: el mar de Tetis. De fet, l’excursió fins al congost dona la sensació que és com anar fins a la platja i endinsar-se a l’aigua.
Unes roques arrodonides, fruit de l’erosió del material calcari, ens acompanyen durant tota l’excursió i són una bona eina per jugar amb els més petits a cercar figures. La primera parada és a les Cadolles Fondes, on hi ha un mirador que permet gaudir de l’espectacle de la natura, però també podem baixar i banyar-nos-hi. Cal tenir en compte que es diuen fondes perquè en aquell tram del riu Montsant, la profunditat és considerable.
Després de passar aquest pas estretíssim trobarem la llegendària roca Balladora, una prominent roca esfèrica, els tres Jurats Petits i els tres Jurats Grans, unes esveltes edificacions naturals que encanten als escaladors. Finalment, cal travessar el riu pel pont penjant per arribar al cor del Congost, on el silenci i la pau es contemplen arreu de l’ermita de Sant Bartomeu.
Àrees de ciència: Paleontologia, antropologia
Un peix únic, meduses autòctones espectaculars i libèl·lules del triàsic… són alguns dels sorprenents fòssils de fa 220.000 anys, que es van descobrir a les pedreres de les muntanyes de Prades, i que s’exposen en aquest sorprenent i singular museu interactiu.
Situat a Alcover, aquest museu sorprèn no només per la bellesa de la casa noble noucentista Ca Batistó que l’hostatge, ni per l’exposició etnogràfica que permet veure com vivia la burgesia catalana, sinó perquè al segon pis d’aquest meravellós edifici s’amaga un tresor que deixa amb la boca oberta, una autèntica exhibició paleontològica que recull els fòssils del triàsic, de fa uns 220 mil anys.
Aquest museu, que recentment ha gaudit d’una reforma per fer-lo més interactiu, es va inaugurar el 1967. Recull tot el material fòssil que es va anar descobrint a la cantera d’Alcover-Mont ral i representa el més important jaciment marí del triàsic mitjà del món. Amb el títol “Les muntanyes de Prades, 240 milions d’anys”, aquest espai expositiu ens permet fer un viatge per la història de la Terra, el temps i les diferents eres geològiques, fins arribar a l’eix central del museu, el jaciment paleontològic i els fòssils del triàsic. Un espai que té com a peces estrella l’Alcoveria brevis, una espècie autòctona, un fòssil de medusa espectacular, perquè és un ésser amb un 90% d’aigua, una libèl·lula o un avantpassat de rèptil del juràssic.
El Museu d’Alcover, lluny de ser només un espai expositiu és una oportunitat per a l’experimentació i per despertar la curiositat i la participació de petits i grans. La interactivitat i el joc estan presents en aquest museu, de manera que anar amb nens és un bon pla. La sala taller del museu ofereix, normalment, la possibilitat de fer un fòssil amb guix (per mesures sanitàries no es permet fer en l’actualitat, però s’obsequia els menuts amb una rèplica ja feta que poden pintar a casa).
Situat enmig de les muntanyes de Prades, aquest museu és una mostra de la vida marina que fa 240.000 anys cobria el paisatge de boscos, cingleres i rius com ara el Francolí o el Siurana, que envolten les comarques del Camp de Tarragona i que gaudeixen d’una bellesa excepcional.
Àrees de ciència: Enginyeria, arqueologia
Pujar a l’aqüeducte de les Ferreres és palpar l’habilitat constructiva de l’imperi romà d’August i l’esplendor de l’antiga Tàrraco. Tot i la seva alçada de 27 m, no patiu pel vertigen. Les seves altes parets us ajudaran a superar la impressió i gaudireu d’una panoràmica singular de l’entorn del que va ser la capital de la Hispània Citerior.
Una de les grans obres d’enginyeria de Catalunya es troba a la comarca del Tarragonès i data del segle I dC. Es tracta de l’aqüeducte de Ferreres, també conegut com a Pont del Diable. Situat al barranc dels Arcs, aquesta construcció, de 27 metres d’alçada i 217 metres d’amplada, portava l’aigua a l’antiga ciutat de Tàrraco, des del riu Francolí al seu pas entre els municipis de Puigdelfí i el Rourell, a 15 km de Tarragona, tot aprofitant el desnivell. El punt més septentrional de l’aqüeducte està 40 cm més elevat que el punt més meridional. Consta de dues fileres d’arcades, 11 a la part inferior i 25 a la part superior.
Actualment, la part per on circulava l’aigua, l’specus, està habilitada per poder creuar-la a peu i gaudir de les impressionants vistes, però en aquell temps el pas de l’aigua estava cobert amb un recobriment de morter impermeable a base de calç i ceràmica. Tota l’estructura del pont va ser construïda en blocs de pedra regulars tallats en forma de carreus col·locats en sec, sense morter.
El canal que duia l’aigua, l’specus, va ser construït amb un morter impermeable a base de calç i ceràmica. La pedra per l’obra es va treure d’una pedrera situada en un turó proper al monument, conegut com a coves de la Pedrera.
Com que les parets són altes no genera molt de vertigen, encara que impressiona. Accedir-hi no està a l’abast de tothom, ja que pujar-hi no és apte per a persones amb mobilitat reduïda. El fet que s’hagi condicionat un parc ecohistòric, fa que la visita sigui més còmoda, ja que hi podem trobar una àrea de jocs i un passeig a la fresca fins als peus d’aquesta enorme construcció que ens mostra la grandesa de l’imperi romà i de l’enorme coneixement de l’enginyeria i la construcció.
Segons un exhaustiu estudi elaborat per un equip d’investigadors de diferents àrees (geologia, biologia, química i restauració), l’any de construcció coincideix amb l’època de creixement de la ciutat en temps de l’emperador August. Tot fa pensar que es va construir per a subministrar aigua a les termes portuàries de Tàrraco situades a la part baixa de la ciutat, i va estar en funcionament fins a l’edat mitjana.
Al llarg de la història ha patit diverses reconstruccions i condicionaments, gràcies als quals s’ha obtingut informació sobre el procés d’impermeabilització que utilitzaven els romans o la importància dels líquens que hi ha entre els carreus per a la seva preservació. L’aqüeducte forma part del conjunt monumental de Tàrraco, que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000.
Àrees de ciència: Termalisme
El riu Francolí, que portava l’aigua fins a Tàrraco neix en una de les coves més llargues del món, la Cova de la Font Major, i se situa al municipi de l’Espluga de Francolí, a la comarca de la Conca de Barberà. Al llarg dels llarg de 3.590 m de corredors descoberts, a dia d’avui, hi queda palesa l’activitat humana des de temps prehistòrics. Compta amb un museu, a l’interior de la cova, que ens endinsa en els costums i la vida de l’home primitiu. Paleontologia, arqueologia i medi ambient es donen la mà en aquest espai musístic tan original. És una visita molt recomanable per a fer amb nens petits doncs gaudeix de recreacions que fan fàcil la comprensió de l’home prehistòric. És el primer santuari paleolític d’art rupestre que es troba a Catalunya amb més d’un centenar de gravats de figures, animals i símbols abstractes a les parets de la cova, que van des dels 15.000 anys d’antiguitat fins a l’edat de bronze, els més actuals.
Àrees de ciència: Enginyeria, indústria
Veure in situ el funcionament d’un molí amb energia hidràulica com antigament es feia i, alhora, descobrir petits tresors del passat romà, són els atractius d’aquest museu que ens porta al Cambrils del passat.
Situat a l’encreuament de l’antic Camí Reial, sobre la Via Augusta i la riera de l’Alforja de Cambrils, hi trobem aquest molí fariner hidràulic que data del segle XIV.
A Cambrils, hi va haver fins a 10 molins, perquè era una senyoria, per tant depenien del Rei, mentre que a la resta de pobles veïns, els molins depenien de l’arquebisbe. En ser el Rei qui rebia els tributs dels molins, va concedir-ne la construcció, de manera que la resta de pobles havien d’anar a moldre a la senyoria de Cambrils. Abans de fer-ho, s’havia de passar el blat per les eres per assecar-lo abans d’entrar al molí. Endevineu quantes n’hi havia?
Your content goes here. Edit or remove this text inline or in the module Content settings. You can also style every aspect of this content in the module Design settings and even apply custom CSS to this text in the module Advanced settings.
Àrees de ciència:Mineralogia, enginyeria, indústria
Posa’t un casc i experimenta sota terra, durant uns 45 minuts, com treballava un miner del segle XIX. Aquest museu et transportarà a l’interior de la que va ser l’explotació minera de plom més important de Catalunya.
Les mines de Bellmunt del Priorat, situades a 6 km de Falset, van ser una explotació minera dedicada, principalment, a l’extracció de plom. Actualment, només és visitable la mina Eugènia, tot i que el conjunt d’instal·lacions i edificis de la colònia, on vivien els treballadors de la mina —protegits com a béns culturals d’interès local— també són visitables.
Àrees de ciència: Enginyeria, indústria
La decisió de construir un aqüeducte per abastir d’aigua a Tárraco es promoguda per la construcció de les termes portuàries. Així doncs, la petjada de l’aigua fa un apunt a una de les activitats que culturalment s’han arrelat a casa nostra, l’ús de les aigües termals i medicinals amb propòsits higienicosanitaris. Catalunya té una gran riquesa d’aigüest termals, l’aigua brolla des de fa segles per diferents punts de la geografia catalana i moltes vegades aquestes termes tenen origen romà, però també n’existeixen de més actuals. Aquest és el cas d’El riuet i l’Estany de Comarruga, descobert al s. XIX d’on d’aquesta deu, brolla una aigua amb propietats medicinals de temperatura constant entre 18°C i 21°C. L’alta concentració de sals clorurades sòdiques que presenta aquesta aigua no la fa apta per a l’ús alimentari, però sí per a l’ús terapèutic extern. Fou declarada aigua mineromedicinal per dictamen de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona l’any 1892. El Dr. August Pi Sunyer va determinar l’any 1919 que, per les seves propietats, caldria catalogar-la com a aigua termal clorurada alcalina, bromurada i gairebé isotònica. Un bany termal obert al públic al bellmig de la platja de Coma-ruga.
Àrees de ciència: Hidrogeologia, ambientologia
Hi ha ciutats vinculades a l’aigua des de l’antiguitat, com ara Reus. L’enginy tecnològic, aplicat a la ciutat per assegurar el subministrament hídric al llarg de la seva història, compta també amb un original espai expositor.
L’Espai Aigua de Reus és un centre expositiu, promogut per Aigües de Reus, en col·laboració amb l’àrea d’Ensenyament de l’Ajuntament, que, gràcies a una exposició audiovisual guiada, ens introdueix en la importància de l’aigua al planeta i a les nostres vides. No és estrany que aquest espai estigui instal·lat a Reus, ja que és un municipi que s’ha vist afectat per la manca d’aigua en la seva història, i ha estat el precursor de l’economia circular de l’aigua tot explotant al màxim els seus usos. Un audiovisual ens permet fer-nos una idea de la vinculació de Reus amb l’aigua al llarg de la història.
Experiències i intineraris científics per gaudir en 2 o 3 dies
Aquest itinerari valora l’esforç de tot un territori per fer front a l’emergència climàtica a què...
Ruta porta a la innovació. Alt EmpordàL’Alt Empordà no resta impassible al món que se succeeix al...
Ruta Surera del Baix EmpordàEl món surer català té el seu epicentre a l’Empordà (no va ser fins al...
AVÍS : “La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació no organitza els actes i activitats publicitats a través de la web surtderecercapercatalunya.cat. Aquests actes i/o activitats són organitzats per tercers, que responen dels mateixos. Pel que fa a les rutes que es proposen en aquesta web, l’usuari serà responsable d’emprar les precaucions i mesures de seguretat necessàries en funció del terreny en cada cas, sense que la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació tingui responsabilitat pels danys i/o perjudicis que l’usuari pugui patir”.
