La ruta de la Garrotxa sostenible

En arribar un s’adona que trepitja una terra i un tarannà diferent. Només cal que us fixeu en el tracte entre els treballadors. És de la mateixa bellesa que el seu entorn. Uns turons envolten aquesta cooperativa 100% sostenible. Una explotació lletera com a excusa per a un projecte que va molt més enllà d’uns iogurts —que són boníssims— vol donar una oportunitat laboral a persones amb diversitat funcional mental i psíquica. Per elaborar els iogurts només utilitzen la llet que prové directa de la granja i la barregen amb el ferment (mescla de bacteris dels gèneres Lactobacilus i Streptococcus) directament en el mateix envàs que arriba a casa. Després el col·loquen al forn a uns 45 °C unes 3 hores on els bacteris es van multiplicant i generant l’àcid làctic, a partir de la descomposició de la lactosa i petites proporcions d’altres àcids grassos, que són els responsables de l’acidesa i la textura final del iogurt. Quan el pH és el correcte es passa a una cambra per a refredar-los ràpidament i aturar aquest procés de fermentació.

Aquesta cooperativa és l’exemple perfecte que la sostenibilitat empresarial, social i ambiental poden anar de la mà i, a més a més, esdevenir una empresa d’èxit. Cal demanar visita abans, però paga la pena descobrir el projecte i com l’autosuficiència màxima és un objectiu sòlid. D’aquesta manera trobem que les granges estan climatitzades amb calderes de biomassa que obtenen la seva matèria primera de la gestió forestal controlada.

Tot i que La Fageda aglutina diferents activitats empresarials, com ara la jardineria, la fàbrica de iogurts i postres, la de gelats, l’obrador de melmelades o la mateixa ramaderia, i que totes elles gaudeixen d’aquesta vinculació amb l’entorn, les visites al seu centre representen una excel·lent oportunitat de conèixer el producte i la visió de la sostenibilitat de l’entorn. Actualment, ofereixen una visita dual on empresa i parc convergeixen de manera natural i on descobrirem que la sostenibilitat és el pal de paller d’aquesta magnífica obra social.

De seguida us vindrà bé passejar per un camí dins un parc que us semblarà que no és més que un camí enmig de prats i boscos, però que està absolutament pensat des d’un punt de vista de sostenibilitat. Un camí totalment integrat en el paisatge, d’una manera delicada i senzilla. Ple de laberints, camins, parets seques i cabanes fetes de roques volcàniques procedents del volcà del Puig Jordà són una mostra de la tenacitat humana per a alterar un territori i adaptar-se a la seva d’excepcional duresa. Si fem un exercici d’imaginació, entendrem les dificultats que van tenir els habitants de la comarca per aconseguir una porció de terra cultivable en aquelles circumstàncies.

El projecte d’RCR Arquitectes potencia la singularitat del paisatge i activa el factor sorpresa en el seu descobriment. Traces estretes d’acer fan recórrer l’espai i de vegades subjecten el monticle de rocs a banda i banda. Aquestes formes rectes de l’acer, que marquen el pas, es contraposen amb la disparitat de formes que acumulen al seu interior.

El Parc de Pedra Tosca representa un autèntic exemple de sostenibilitat entesa com la relació d’adaptació entre els habitants de la Garrotxa i el medi que els envolta, però també és un testimoni únic de l’ús de la pedra seca, protagonista d’un període de la nostra història.

El volcà del Croscat, considerat durant molts anys el més jove de la zona volcànica, va tenir dues erupcions; la primera i més important fa 17.000 anys, i la segona fa 11.500 anys. És un volcà de tipus estrombolià, que es caracteritza per l’emissió de laves fluides i l’expulsió moderadament violenta de fragments de magma, que reben el nom de piroclasts. En el cas del Croscat, aquests fragments van cobrir una superfície de 20 km² i es van acumular fins a formar un con de 160 m d’alçària. El cràter, que no és visible des de cap punt de l’itinerari, té forma de ferradura i fa uns 600 m de llargada per 350 m d’amplada màxima. Des de la part central de l’itinerari (placeta), podem observar com és el volcà per dins. Les extraccions de gredes (lapil·li) que ha sofert durant molts anys han obert el tall que veiem, de més de 100 m d’alçària i 500 m de longitud. Són les anomenades grederes. Els colors originals són els més foscos (negre i gris) i posteriorment adopten les tonalitats vermelloses i ataronjades a causa de les reaccions d’oxidació. A la part superior del volcà, hi ha encara les restes d’una torre de comunicacions del segle passat.

La zona de grederes del volcà del Croscat va ser restaurada l’any 1995, a fi d’ordenar l’àrea degradada, minimitzar l’impacte paisatgístic, evitar l’erosió i ordenar l’accés del públic amb un objectiu pedagògic. Aquesta restauració no va passar desapercebuda i va guanyar un premi FAD de disseny d’arts decoratives.

Accés: l’itinerari pedestre núm. 15 Grederes del volcà del Croscat (2,9 km, 50 min.), surt de l’aparcament de Santa Margarida, carretera d’Olot a Santa Pau, km 6,1, a mà dreta. També l’itinerari núm. 1, fageda d’en Jordà-volcà de Santa Margarida-volcà del Croscat (11 km, 4 h), permet accedir-hi des de l’àrea de Can Serra (fageda d’en Jordà) en un recorregut de 5 km, 1 h 40 min. (anada i tornada). L’accés amb vehicle de motor està totalment prohibit. Si no respecteu la prohibició, us exposeu a una multa de 400 €.

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa dona autorització per accedir amb vehicle fins al Centre de Can Passavent, prèvia acreditació del grau de diversitat funcional.