Ruta de la pedra a la Cerdanya

Els esterragalls d’All i Olopte formen part de l’inventari d’espais d’interès geològic creat l’any 1999 pel Departament de Medi Ambient de Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Investigacions dutes a terme per equips d’arqueòlegs i geòlegs de la UAB semblen indicar que els romans van explotar-hi l’or present ja fa segles (al museu Ceretà en tornàrem a parlar). Es fa imprescindible la visita a aquest espai de valor geològic, històric i estètic que ben segur no us deixarà indiferents. El cert és que aquest indret és relativament poc conegut, tot i estar preparat per rebre visitants, i comptar amb panells informatius que proposen una ruta circular amb miradors des d’on contemplar els espectaculars badlands cerdans. Per iniciar el recorregut pels esterragalls, podeu deixar el cotxe a l’aparcament del cementiri del nucli d’All.

L’estany de Malniu, situat a 2.240 metres, als peus del Puigpedrós, és d’origen glacial i està envoltat de pins i blocs de granit que han quedat disseminats per tot l’estany i que li confereixen una bellesa inusual. També trobareu roques immenses pel camí que, lluny d’amoïnar-vos, us delectaran amb el seu encant indiscutible.

Durant l’hivern i els inicis de la primavera, la pista d’accés al refugi de Malniu des del poble de Meranges pot estar coberta de neu. Per saber l’estat de la pista d’accés des de Meranges cal informar-se abans i consultar el web del refugi. L’entorn és perfecte també per poder gaudir en família de la natura, relaxar-se, fer un mos o fer-hi nit, ja que a banda de les instal·lacions pròpies del refugi (servei de bar i menjars, lliteres, banys, etc.) l’espai compta amb una extensa zona de pícnic i àrees d’acampada.

Fins al moment s’han identificat quatre fases d’ocupació: una primera del Bronze Final i Primer Ferro (segles IX-V aC), seguida d’una ceretana-ibèrica (inici s. IV aC-mitjans s. II aC), que té una important remodelació en època romana republicana (de mitjans de segle II aC al tercer quart del segle I aC), i culminada per una fase altmedieval (segles X i XII). Amb l’ajuda i les explicacions del guia del museu, aquestes fases es poden anar identificant fàcilment (entre altres) en funció de l’origen, composició i disposició de les pedres en les construccions. El jaciment és visitable en tot el perímetre excavat, i ofereix unes vistes espectaculars, ja que és un punt situat als 4 vents que permet tenir una panoràmica de totes les valls d’entrada i sortida de la Cerdanya (una espècie de mirador de 360 graus).

La visita completa inclou la sala d’exposicions permanents (que explica les diferents fases del jaciment amb plafons informatius i vitrines amb els objectes recuperats, elements interactius i tàctils i un breu audiovisual de la història de la Cerdanya), la sala polivalent (que acull exposicions temporals), l’accés al jaciment, i quan s’hi fan treballs d’excavació es pot observar al taller d’arqueologia els treballs de neteja i restauració de les peces.

La font es troba al pla de Fontanera (Guils de Cerdanya), prop del punt de sortida de les pistes d’esquí nòrdic de Guils-Fontanera. S’hi accedeix per una pista forestal asfaltada que porta a l’aparcament de l’estació d’esquí. Allà es pot deixar el vehicle i unes quantes passes més enllà, a tocar de l’aparcament, ens trobem amb un paratge de gran bellesa, enmig del prat herbat. Per apropar-nos a la font només cal deixar les instal·lacions de l’estació d’esquí a mà esquerra i guiar-nos pel soroll del rierol, que ens durà a una zona de lleure amb taules i bancs també de pedra, de granit.

La font està formada per una gran pedra de forma cilíndrica clavada verticalment a terra, sostinguda a banda i banda per dos murs de pedra. L’aigua hi brolla provocant un petit bassal i desaigua directament al rierol. A més d’estar equipada amb taules i bancs, ideal per fer-hi un mos, la zona gaudeix dels serveis que ofereix l’estació d’esquí, i d’un espai pels més menuts amb gronxadors. L’entorn és perfecte per a fer-hi curtes i llargues passejades a peu durant l’estiu, i amb esquís de fons o raquetes de neu a l’hivern. La cirereta del pastís, però, són les es-pec-ta-cu-lars vistes que tindreu de la vall si camineu uns metres enllà, seguint un caminet de terra marcat entre el prat. Aquest us conduirà a una esplanada al final de la qual s’obre una gran balconada natural on un grapat de pedres conviden a pujar-hi i a sentir-se al cim del món. Des d’aquí gaudireu amb vista a la serralada del Cadí. Si voleu identificar els cims que teniu al davant, no patiu, allà mateix hi trobareu un cartell informatiu que assenyala tots els pics que es poden identificar des d’aquest punt. Us sentireu uns autèntics privilegiats!

Els murs de la fortificació que ara queden al descobert són de fet ja visibles des de la carretera, a l’entrada de la vila. Però per agafar el camí que duu dalt del castell es recomana deixar el cotxe al pàrquing de l’Ajuntament i començar l’ascensió a peu des d’aquest punt. Es calculen uns 15 minuts de pujada al castell tot i que val la pena (i és necessari) aturar-se de tant en tant, per contemplar les vistes i, agafar una mica d’aire.

A banda del seu innegable valor històric, té un gran atractiu turístic. Amb les restes obertes al públic no només s’ha adequat el camí per accedir-hi sinó que es van habilitar baranes i passarel·les, fer petits miradors i netejar el fossat. El castell s’aixeca uns 1.350 metres aproximadament sobre el nivell de la mar i el turó abasta unes 48 hectàrees. Als seus peus, per ponent, s’alça la vila de Llívia.

El castell es caracteritza per ser un recinte sobirà o senyorial format per una torre mestra rectangular (torre de l’homenatge), amb quatre torretes circulars, una a cada vèrtex. Les excavacions portades a terme han pogut recuperar el magnífic fossat que envoltava el castell. Alguna ocupació puntual fa també que aquest castell sigui un punt de referència de rutes històriques com ara la ruta dels Segadors o el Camí dels Bons Homes.

La panoràmica des de dalt del castell permet observar tot el perímetre de Llívia i bona part de la vall, fins a Puigcerdà. Es fa evident el domini visual de tota la vall cerdana.