L’Església Nova de l’Assumpció és un dels edificis més singulars de l’Alta Ribagorça i una autèntica joia de l’arquitectura contemporània a Catalunya. Va ser dissenyada per Eduardo Torroja, un dels enginyers més innovadors del segle XX, amb la col·laboració de l’arquitecte José Rodríguez. (Notes tècniques)

El temple destaca per l’ús pioner del formigó laminar, una tècnica molt avançada per a l’època, que combina modernitat i funcionalitat amb una gran sensibilitat estètica. L’edifici conjuga la modernitat dels materials i les formes amb el respecte per la tradició romànica i gòtica de la comarca, visible en la seva façana de pedra i la simplicitat simbòlica de la creu que la corona.

A l’interior, les pintures i la talla de la Mare de Déu de l’altar major són obra de Maria Röesset, mentre que el relleu de la portada i les escultures van ser realitzades per Jacinto Higueras.

L’església presenta una sola nau amb absis i volta apuntada de cinc trams, i capelles laterals als nínxols de la base de cada tram. A un costat, s’hi afegeixen el baptisteri i la capella del Santíssim Sagrament. Completa el conjunt un campanar exempt de 16 metres, que s’alça elegant al costat de la porta principal.

Aquest temple va néixer en un moment de grans canvis per al Pont de Suert, lligats a la implantació d’ENHER (Empresa Nacional Hidroeléctrica-Ribargozana), que va portar un fort creixement demogràfic i la necessitat de nous espais de culte i convivència.

Avui, amb la seva declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional, l’Església Nova de l’Assumpció és un símbol de la modernitat d’un temps i un testimoni viu de la història recent del territori. El seu entorn protegit garanteix que aquest llegat arquitectònic i espiritual es preservi per a les futures generacions.

Caminar per El Pont de Suert és com llegir un manual d’història social i arquitectònica. Des dels carrers antics del nucli històric fins als barris construïts a mida per acollir les famílies del personal treballador de la central, tot el municipi és un museu a cel obert sobre el desenvolupament hidroelèctric i com va condicionar la vida social de la població.

És especialment interessant veure com la influència d’enginyers i tècnics suïssos hi va deixar empremta: no només en l’eficiència de les instal·lacions, sinó també en l’estètica dels habitatges i en l’organització dels serveis comuns, com ara escoles, esglésies i espais culturals.

Centre de Fauna

A les portes del municipi, i ben a prop de la central hidroèlectrica, la natura recupera el seu protagonisme.  La construcció de la central va tenir un impacte mediambiental: espècies com ara la truita de riu o la llúdriga es van veure afectades. Per aquest motiu, l’any 1995, en el marc del programa de la Generalitat de Catalunya per a la Conservació de la Llúdriga, es va crear el centre de fauna dedicat a la reintroducció d’espècies autòctones com ara la mostela, la llúdriga o el tritó.

Aquest projecte de restauració ecològica i educativa permet observar com la relació entre societat i medi ha evolucionat: de l’explotació intensiva al respecte i la convivència. S’hi poden fer itineraris interpretatius, observació de fauna i activitats guiades de divulgació ambiental.

Per a més informació i per a concertar visites, premeu aquí

Salencar de Llesp

A tocar del petit nucli de Llesp, al bell mig de l’Alta Ribagorça, s’estén un mosaic de vida i aigua: el Salencar de Llesp, una zona humida d’unes trenta hectàrees que forma part de la Xarxa Natura 2000. Un espai fràgil i captivador, on la natura desplega tota la seva força silenciosa.

S’hi pot arribar a peu des dels pobles propers —Llesp, el Pont de Suert, Castilló de Tor, Cóll, el Pont de Saraís, Iran o Barruera—, o bé amb vehicle, seguint la carretera L-500 fins al trencall de Llesp, on trobareu la senyalització que us guiarà cap a aquest racó tan especial.

Les aigües tranquil·les i els sediments acumulats al llarg dels segles han modelat un entorn de gran valor ecològic, refugi i punt de pas per a nombroses aus migratòries.

Des dels miradors panoràmics i les passarel·les de fusta elevades, es pot gaudir d’una immersió suau en aquest món aquàtic: prats submergits, jonqueres, estanyols i racons ombrívols on s’hi amaguen ànecs, polles d’aigua, agrons reials, serps d’aigua, amfibis i fins i tot alguna llúdriga. Un petit paradís per als amants de l’ornitologia i de la natura més pura.

A tocar del Pont de Suert, capital de l’Alta Ribagorça, s’amaga un dels tresors més curiosos de la comarca: les mines de carbó de Malpàs. En plena natura, aquest indret convida a fer un viatge en el temps per descobrir com, fa només unes dècades, el soroll de les vagonetes i el fum del carbó omplien aquestes valls tranquil·les.

Les mines van començar a funcionar a mitjans del segle XX sota la gestió de l’empresa MIPSA, que durant gairebé quaranta anys va transformar la vida del territori. L’arribada dels miners i de les seves famílies va portar nous oficis, comerços i una vitalitat desconeguda fins aleshores al cor del Pirineu. Però la història minera de Malpàs és encara més antiga: ja al segle XIX, empreses com Bruno Damians y Compañía o Ferrocarriles Carboníferos de Cataluña van intentar explotar els rics filons de carbó, somiant amb portar-lo per riu o ferrocarril fins a Barcelona.

Tot i els intents, les dificultats de transport van fer que el negoci no prosperés fins al segle XX. Quan finalment les mines van tancar, l’any 1969, el paisatge va tornar al silenci. Avui, les entrades de les galeries i les restes industrials s’entreveuen entre pins i matolls, formant un paisatge ple de memòria que desperta la curiositat de grans i petits.

Una excursió fins a Malpàs és ideal per fer amb família: els camins són suaus i plens de racons on aturar-se a observar la natura o imaginar com devia ser la vida dels miners i aprofitar el patrimoni geològic que ens regalen les muntanyes de la zona Malpàs-Erillcastell i Peranera.

Podeu completar la sortida amb una visita al Pont de Suert, amb el seu encant de vila pirinenca, o al convent cisternenc de Lavaix, avui submergit parcialment sota les aigües del pantà d’Escales,  construït amb el formigó obtingut de les mateixes mines.

Actualment, existeix un grup de recerca i de recuperació del patrimoni miner de les mines de carbó de Malpàs, el GRIMM, que preveu excursions de descoberta tan aviat les mesures de seguretat ho permetin.