Ruta Surera del Baix Empordà

Si aneu fins a Romanyà de la Selva, municipi de Santa Cristina d’Aro, us trobareu un poble encantador, a prop del qual una indicació us senyalitzarà el dolmen de la Cova d’en Daina. Un passeig envoltat d’alzines fins a un túmul funerari ens permet veure com els arbres han estat pelats. L’extracció del suro (la pela o lleva) es fa de manera curosa per no malmetre l’escorça amb una petita destral de mà. Aquesta eina té una banda tallant i una altra en forma de falca que permet fer palanca i facilitar que es desprengui el suro. En l’aprofitament del suro es distingeixen dues fases: en la primera pela, el primer suro (o pelagrí) s’extreu quan l’arbre té aproximadament uns 35 anys. Després d’aquesta primera, les peles posteriors es faran al cap de 12-15 anys. Les alzines de les Gavarres tarden més a fer créixer l’escorça del suro que les del sud de la Península. En aquest punt podem aprofitar per fer una ruta circular que ens permetrà també gaudir de la bellesa de l’indret, el cementiri on es troba la tomba de Mercè Rodoreda o la creu de Romanyà, d’estil modernista.

Arreu del Parc Natural de les Gavarres podem trobar alzinars importants, com per exemple el de Puig de Fitor. Si hi pugeu —heu d’anar preparats— gaudireu d’una panoràmica espectacular de la comarca amb el mar de fons.
Anar-hi ara

Entrar al Museu del Suro ens permet entendre com la producció de taps va passar de ser una feina manual que requeria la destresa del treballador a la mecanització i automatització de la producció. També, a través de les fitxes dels treballadors, podem veure quins han estat els moviments migratoris al llarg del temps que arribaven amb l’esperança de trobar feina.

Tot és interessant, però us recomanem que no perdeu l’oportunitat de veure l’audiovisual amb imatges reals sobre la història de la fàbrica i la importància mundial que va tenir.

Els serveis centrals del Museu s’articulen en tres espais principals: el Dipòsit d’Aigua Modernista de Can Mario, Cal Ganxó, i l’espai dels forns d’Aglomerat de la Bòbila Vella. Hi podreu fer un recorregut pels diferents processos de producció de taps, des de la pela i transport del suro fins a la seva comercialització, passant per la mecanització i la diversificació del producte, ja que amb el temps, el tap va anar cedint protagonisme a noves produccions, com ara aglomerats, flotadors, plantilles o paper, entre d’altres. El desenvolupament de la indústria surera va representar per a la comarca un transvasament gradual de pagesos i mariners cap a l’ofici de taper.

El Museu de la Pesca va ser crear l’any 2002 com a centre divulgació de l’activitat pesquera i marítima de la Costa Brava. Una exposició permanent que pretén explicar la història, el moment actual i el futur de la pesca des del punt de vista de sostenibilitat. Compta amb cinc projectes de difusió connexos: les Barques del Peix, l’Espai del Peix, Documare: centre de documentació de la pesca i el mar, i la Càtedra d’Estudis Marítims de la Universitat de Girona.

Unint pesca i suro som capaços d’entendre els esforços que fan tots els actors de la comarca per preservar i fer valdre el seu bé natural. La gamba de Palamós és un actiu tan important com ho va ser al seu dia el suro, i és per això que científics, confraria de pescadors i administració pública desenvolupen programes de millora de la gestió i explotació d’aquest producte amb segell de qualitat i denominació d’origen.

Si demaneu una visita (és imprescindible) us convidaran a endinsar-vos en la indústria surera a través d’una visita a una fàbrica en funcionament. Després us explicaran la importància de la qualitat del suro en la indústria vinícola i us permetran fer un tast de suro per entendre les notes organolèptiques que confereixen al vi.

Durant la visita a les seves instal·lacions us explicaran com és d’important fer una bona anàlisi del suro abans de tapar les ampolles i del risc que suposa no fer-ho. L’Institut Català del Suro, juntament amb l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK), ha impulsat el projecte “Tap de Finca” per valorar el suro de les Gavarres, quilòmetre 0 amb un control de qualitat des de l’origen, l’extracció i la preparació, passant pel seu pas per la fàbrica, fins al seu lliurament al celler.

Si passeu la mà per les parets de l’entrada, una paret rugosa us fregarà els dits. És un arrebossat que conté suro i que serveix com a aïllant en la construcció.

L’antiga línia té un recorregut de 39,7 km, amb un pendent suau des de Girona fins a Sant Feliu de Guíxols (15 m), i assoleix el punt més alt a Cassà de la Selva (136 m). Seguint la ruta de l’antic tren de via estreta Girona-Sant Feliu, ara convertida en via verda per a senderisme i BTT, permet conèixer dues comarques –el Gironès i el Baix Empordà– des de la conca del Ter fins a la vall del Ridaura, passant per la depressió de la Selva. La línia, coneguda popularment com a Feliuet o Carrilet, va ser el primer tren de la península en utilitzar la via estreta fer facilitar la construcció d’un traçat molt sinuós matemàticament calculat sobre el territori. Compta amb 82 corbes, cap túnel i només 4 ponts metàl·lics i un de pedra seca.

A Castell d’Aro, antiga capitalitat de Platja d’Aro, hi trobem l’antiga estació convertida en un punt de pas de la via verda amb què s’ha convertit la línia ferroviària. Si hi feu parada un diumenge podeu gaudir de la circulació dels petits trens a escala que fan les delícies dels més menuts en un dels 7 únics circuits de modelisme que hi ha a Catalunya.